Eleccions americanes ( 2a part )

Round Two

Arribat aquest punt ja tenim a dos candidats que hauran ara de crear un discurs propi i presentar les seves propostes per tal de seduir a la població nordamericana.
I aquí trobem una de les imatges més exemplificadores del que ha estat la campanya de Barack Obama des que començà la seva trajectòria cap a la Presidència: la primera postura que aclareix Obama en política internacional és el tancament de Guantánamo i la retirada dels soldats americans de Irak. Aquesta mesura agafa un caire clarament renovador en la boca de Obama i serveix per enlluernar als sectors progressistes i més europeus. Però la realitat és una altra. El Tribunal Suprem d’Estats Units ja havia sentenciat el tancament de Guantánamo i el propi Bush ja havia anunciat la retirada de les tropes, sense marcar un calendari concret, del Golf Pèrsic. Però la un altra vegada la imatge gravada a foc en l’imaginari col·lectiu d’aquest nou candidat renovador i esperançador li atribueixen la exclusivitat d’aquestes mesures. El mateix McCain també parlava del tancament de Guantánamo.
Els Candidats han anat en tot moment recolzats en uns candidats a la vicepresidència que també representen situacions personals totalment diferents entre ells. McCain va escollir a la governadora d’Alaska Sarah Louise Heath Palin. La primera dona republicana que es presentava a un càrrec d’aquesta magnitud. El 29 d'agost de 2008 va ser triada com companya de fórmula de John McCain i durant una setmana McCain va superar al senador Obama en els sondejos. Dona enèrgica, jove, d’arrels tradicionals, antiavortista contundent i membre d’honor de l’Associació Nacional del Rifle, donava el contrapunt just a McCain. Després més del 50% dels votants considerà que no estava llesta per a ser vicepresidenta, a causa de la seva edat i als seus discursos de fluixos arguments (cas semblant al de Dan Quayle en 1988, el que no va impedir que George Bush fos escollit president. El 2 d'octubre va ser al debat entre vicepresidents, on hagué d'enfrontar-se al senador Joe Biden, on va superar les expectatives, encara que sense poder vèncer al senador Biden en els sondejos. El senador McCain també va perdre els tres debats presidencials. El 11 d'octubre de 2008, en plena campanya electoral, va ser declarada culpable d'abús de poder pels legisladors d’Alaska al provar-se que va tractar d'acomiadar al seu ex cunyat, agent de policia, després de divorciar-se de la seva germana.
A l’Altre costat trobem el candidat a vicepresident que va de la mà de Obama, Joe Biden. Senador per Delaware des de fa més de 35 anys (1973) i possible candidat a les primàries demòcrates abans de que decidís no presentar-se per els seus pobres resultats en el caucus de Iowa. Ja l’any 1988 va pretendre presentar-se a la presidència dels Estats Units però va veure’s obligat a retirar-se al ser acusat de plagiar el discurs del laborista britànic Neil Kinnock. Un autèntic Baró dins del partit demòcrata que havia de compensar la poca experiència de Obama en política internacional i encarregat d’endurir el missatge contra els republicans.
Els dos candidats van esmerçar tots els esforços en aquells estats que s’anomenen “Swing States”. Són els estats indecisos on la lluita realment pot donar redits i bolcar les eleccions cap un candidat o cap a l’altre. Aquests estats són Florida (27 delegats electorals), North Carolina (15), Missouri (11), Indiana (11),Georgia (15), Montana (3), Arizona (10), Virginia (13), Ohio (20) i North Dakota (3). Altres estats com Nevada (5), Colorado (9), Nou Mèxic (5) o Iowa (7) ja apareixien a les enquestes com estats que havien abandonat el vot republicà de les darreres eleccions en favor dels demòcrates i de Obama.
Els analistes també parlen dels estats termòmetre. En aquestes eleccions s’havien marcat Florida, Indiana i el sempre present Ohio en aquests estudis, com a estats que marcarien la tendència del país. En tots tres Obama va endur-se la victòria, capgirant en tots tres els resultats obtinguts en les eleccions de 2004 a la presidència.
L’aprofitament de les noves tecnologies i internet han donat a Barack Obama una empenta fortíssima per tal d’arribar de manera propera a un sector enorme de població tradicionalment desmobilitzat, els joves i les classes més baixes. L’ús de la xarxa de contactes facebook, myspace la plataforma de vídeos youtube, aquesta última de forma massiva, en son uns exemples clars. Aquesta tecnologia li ha permès donar una sensació de proximitat espectacular amb els seus seguidors que encara s’hi ha sentit més identificats proporcionant així una xarxa de voluntariat treballant per a la seva candidatura mai vista anteriorment. Un escrit aparentment personal, rebut per tots els amics internautes de les plataformes que usava Obama la nit abans de les eleccions, mostra la sensació de proximitat que s’ha treballat de manera incansable des del seu equip de marketing. McCain sempre va anar un pas per darrere del seu contendent en l’ús d’aquestes plataformes, a remolc en un tema que generacionalment li quedava massa lluny i intentant contrarestar els nous impactes que apareixien sorprenentment cada dia des de la candidatura de Obama. El cas de la “Obama Girl” n’és un dels exponents més clar. Des de la premsa i des de les noves plataformes citades és va donar a Obama un imatge de reencarnació de l’esperit de Martin Luther King, mentre que McCain va haver de treure un vídeo ràpidament intentant identificar-lo amb Roosvelt o Churchill. Una imatge absolutament trencadora en la estètica del material gràfic del candidat afroamericà va despertar i interessar-se als sectors més joves que amb iniciatives com el Regueton de Obama identificaven un candidat totalment diferent i trencador a tot allò ja conegut.
Obama a contrarestat de forma molt eficaç els atacs més ferotges que ha rebut i sempre de forma subtil. El fet racial ja hem explicat que l’ha salvat gràcies al treball del seu ganivet per fer-lo equiparable a Martin Luther King de forma incansable, tant és així que un dels diaris de més tirada espanyola va obrir el dia de la victòria de Obama amb la cara del lluitador dels drets civils afroamericans en portada a tota pàgina en lloc de amb la cara del vencedor. L’atac rebut a la seva religiositat per factors com el seu segon nom, Hussein, ha estat contrarestat impregnant la seva campanya de un aire místic de fe i esperança molt similar als dels pastors evangelistes. L’espot més viral per internet de la campanya de Obama és un anomenat “American Prayer”, només cal veure’l una vegada per adonar-nos de la multitud de picades d’ull que fa a icones cristianes (http://www.youtube.com/watch?v=oVi4rUzf-0Q ). Si a la lluita per les primàries el lema va ser “Yes We Can”, en el segon assalt per arribar a la Casa Blanca el lema ha estat “HOPE” (esperança).
Així doncs podem assegurar que les eleccions americanes de 2008 entraran amb lletres majúscules en la història de la humanitat per els dos factors esmentats en aquest treball. Per un costat el president de la primera potència mundial serà un ciutadà de ètnia minoritària i per altra banda el màrketing electoral ja no serà mai el mateix després d’aquestes eleccions. Els candidats que no pretenguin realment mobilitzar a una multitud i que els estigui bé mantenir el Statu Quo a través de la desmobilització ciutadana poden trobar-se de cara amb una nova manera d’aproximar-se a la gent i de col·locar-se al costat o cara a cara amb votant.