Festes Majors de Sant Just

Les jerc Sant Just-Esplugues col·laborarem en l'organització de les festes majors de sant just (com ja vam fer l'any passat) els dies 1 i 2 d'agost.
El dia 1 posarem una barraca al camp de futbol per la festa de la nit. La festa consistirà en concerts per part de Soweto iLa niña del ex-surfista i els Dj's Katxondeo Sound i Loud Music fins a les 5 del mati.
Al següent dia s'obre la barraca cap a les 18:30 hores de la tarda i hi haurà una gimcama oberta a tothom en que les jerc organitzarem dos proves, una sobre preguntes del programa Polònia i un altre que consistirà en tirar tomaquets a la figura del rei. Després de la gimcama hi haurà un sopar popular, que ajudarem a organitzar, en que es menjaran broquetes i frankfurts i després música amb dj's fins a les 3 del matí.
Tot esperant retrobar-nos !

La Gran Mentida de Mas Lluí

A finals del 2007 (fa quasi 2 anys), l’Ajuntament del nostre poble va fer el sorteig i l’adjudicació d’uns pisos de protecció oficial que s’havien de construir a la zona de Mas Lluí, pròxima a Sant Feliu de Llobregat. Els afortunats a qui els va tocar un pis van haver de pagar un 20% del preu final per avançat, amb la promesa de que els seus pisos es començarien a construir a principis del 2008, una data propera a les eleccions generals a l’estat espanyol, eleccions en que el PSOE i la seva branca catalana es jugaven seguir governant o perdre el poder. Per tant, havien de fer grans promeses per mobilitzar l’electorat.
Però, els afortunats, des que han pagat l’entrada del pis, han començat a patir un calvari per poder aconseguir un lloc on viure (dret legítim, que està recollit a la Constitució que el PSOE
va recolzar). L’Ajuntament ha incomplert, un cop més, la seva paraula i no va començar
a construir els pisos en la data acordada, fins el punt de que, actualment, encara no s’han iniciat les obres (i els propietaris ja fa més de 470 dies que esperen!). La situació que estan vivint aquestes persones hagués semblat inversemblant si algú els hi hagués dit el què passaria. Però, per desgràcia, ha acabat sent una realitat. De ben segur que molts no haguessin optat a aquest
tómbola de l’habitatge.
Des de les JERC, condemnem enèrgicament aquesta frivolització que l’Ajuntament fa d’un tema
cabdal com és l’habitatge i demanem que en les futures promocions d’habitatge protegit, els pisos estiguin fets, o com a mínim començats, quan es procedeixi al seu sorteig i ajudicació, per tal que els inquilins en puguin gaudir amb el mínim temps d'espera

Comunicat de les Jerc pels fets del 18 e març de 2009

A la secció local de JERC Sant Just – Esplugues ens causa profunda tristesa veure com després d’una jornada en la que es van desenvolupar un fets tràgics per les conseqüències que tindran, tant la direcció de JERC com de ERC han emès dos comunicats mancats de contundència, autocrítica i reclamació de responsabilitats.
Una violència absolutament desproporcionada i injustificada, com feia anys que no es veia, ha estat el resultat del desallotjament dels representants d’un moviment estudiantil força nombrós de protesta contra la implantació d’un nou sistema universitari. A pesar del que es vol fer veure des de diverses plataformes de poder, tant mediàtic com institucional, el nombre d’estudiants contrari a l’anomenat Pla Bolonya va quedar palès amb el seu poder de convocatòria en poc més de 10 hores.
Cap recolzament ni condescendència amb un cos policial que va actuar de manera injustificada, sense identificar-se com d’habitud, colpejant indiscriminadament a tothom que se’ls posava davant, responent a una agressió prèvia inexistent i mentint a l’hora d’explicar els fets com tots vam poder comprovar al veure diverses persones amb la cara ensangrentada.
No es pot utilitzar els fets d’ahir per fer política i demanar millor finançament a l’Estat passant la pilota al seu terrat i desviant l’atenció. Es va agredir al moviment de protesta estudiantil més pacífic de les últimes dècades i es va provocar el que ja han qualificat ells mateixos com a trencament dels ponts de diàleg. Un moviment estudiantil al que s’ha intentat provocar des de l’inici de les seves accions amb càmeres de vídeo a les universitats per identificar els protestants, amb expedients, expulsions, amb trencament reiterat dels pactes que feien amb els diferents rectorats de les universitats etc. Sembla que finalment s’ha pogut dir que els protestants contra el Pla Bolonya son un grup “reduït” de outsiders, violents i marginals.
No es pot demanar ara diàleg a aquest moviment estudiantil que ha estat agredit violentament després que passessin molts mesos reclamant aquest mateix diàleg, que mai ha tingut lloc, de forma totalment pacífica i sense gairebé repercussió en els cursos acadèmics.
Finalment recalcar que posicionar-se de forma incondicional al costat d’un rector que trenca les regles del joc que s’havien establert sense provocació prèvia i d’aquesta manera tant violenta, no és la manera més encertada de demostrar el diàleg que es pretenia amb aquest moviment estudiantil.
Per a evitar l’apropiació de la veu de la comunitat universitària per part de les dues posicions enfrontades en aquest conflicte sobre el Pla Bolonya, demanem a les Institucions Públiques que promoguin ja i d’una vegada per totes, un referèndum a les universitats públiques sobre l’acceptació d’aquest pla. ERC i JERC ens aixequem sovint com a defensors de la Democràcia Participativa com a forma de resolució de conflictes i de la veu directa de la sobirania per a expressar la seva voluntat, així doncs donem veu via consulta directa a la comunitat que es veu afectada per aquest nou EEES que es pretén aplicar. Que ningú s’apropiï de la veu de la Universitat per defensar en nom seu una postura o una altra.

JERC Sant Just - Esplugues

Eleccions americanes ( 2a part )

Round Two

Arribat aquest punt ja tenim a dos candidats que hauran ara de crear un discurs propi i presentar les seves propostes per tal de seduir a la població nordamericana.
I aquí trobem una de les imatges més exemplificadores del que ha estat la campanya de Barack Obama des que començà la seva trajectòria cap a la Presidència: la primera postura que aclareix Obama en política internacional és el tancament de Guantánamo i la retirada dels soldats americans de Irak. Aquesta mesura agafa un caire clarament renovador en la boca de Obama i serveix per enlluernar als sectors progressistes i més europeus. Però la realitat és una altra. El Tribunal Suprem d’Estats Units ja havia sentenciat el tancament de Guantánamo i el propi Bush ja havia anunciat la retirada de les tropes, sense marcar un calendari concret, del Golf Pèrsic. Però la un altra vegada la imatge gravada a foc en l’imaginari col·lectiu d’aquest nou candidat renovador i esperançador li atribueixen la exclusivitat d’aquestes mesures. El mateix McCain també parlava del tancament de Guantánamo.
Els Candidats han anat en tot moment recolzats en uns candidats a la vicepresidència que també representen situacions personals totalment diferents entre ells. McCain va escollir a la governadora d’Alaska Sarah Louise Heath Palin. La primera dona republicana que es presentava a un càrrec d’aquesta magnitud. El 29 d'agost de 2008 va ser triada com companya de fórmula de John McCain i durant una setmana McCain va superar al senador Obama en els sondejos. Dona enèrgica, jove, d’arrels tradicionals, antiavortista contundent i membre d’honor de l’Associació Nacional del Rifle, donava el contrapunt just a McCain. Després més del 50% dels votants considerà que no estava llesta per a ser vicepresidenta, a causa de la seva edat i als seus discursos de fluixos arguments (cas semblant al de Dan Quayle en 1988, el que no va impedir que George Bush fos escollit president. El 2 d'octubre va ser al debat entre vicepresidents, on hagué d'enfrontar-se al senador Joe Biden, on va superar les expectatives, encara que sense poder vèncer al senador Biden en els sondejos. El senador McCain també va perdre els tres debats presidencials. El 11 d'octubre de 2008, en plena campanya electoral, va ser declarada culpable d'abús de poder pels legisladors d’Alaska al provar-se que va tractar d'acomiadar al seu ex cunyat, agent de policia, després de divorciar-se de la seva germana.
A l’Altre costat trobem el candidat a vicepresident que va de la mà de Obama, Joe Biden. Senador per Delaware des de fa més de 35 anys (1973) i possible candidat a les primàries demòcrates abans de que decidís no presentar-se per els seus pobres resultats en el caucus de Iowa. Ja l’any 1988 va pretendre presentar-se a la presidència dels Estats Units però va veure’s obligat a retirar-se al ser acusat de plagiar el discurs del laborista britànic Neil Kinnock. Un autèntic Baró dins del partit demòcrata que havia de compensar la poca experiència de Obama en política internacional i encarregat d’endurir el missatge contra els republicans.
Els dos candidats van esmerçar tots els esforços en aquells estats que s’anomenen “Swing States”. Són els estats indecisos on la lluita realment pot donar redits i bolcar les eleccions cap un candidat o cap a l’altre. Aquests estats són Florida (27 delegats electorals), North Carolina (15), Missouri (11), Indiana (11),Georgia (15), Montana (3), Arizona (10), Virginia (13), Ohio (20) i North Dakota (3). Altres estats com Nevada (5), Colorado (9), Nou Mèxic (5) o Iowa (7) ja apareixien a les enquestes com estats que havien abandonat el vot republicà de les darreres eleccions en favor dels demòcrates i de Obama.
Els analistes també parlen dels estats termòmetre. En aquestes eleccions s’havien marcat Florida, Indiana i el sempre present Ohio en aquests estudis, com a estats que marcarien la tendència del país. En tots tres Obama va endur-se la victòria, capgirant en tots tres els resultats obtinguts en les eleccions de 2004 a la presidència.
L’aprofitament de les noves tecnologies i internet han donat a Barack Obama una empenta fortíssima per tal d’arribar de manera propera a un sector enorme de població tradicionalment desmobilitzat, els joves i les classes més baixes. L’ús de la xarxa de contactes facebook, myspace la plataforma de vídeos youtube, aquesta última de forma massiva, en son uns exemples clars. Aquesta tecnologia li ha permès donar una sensació de proximitat espectacular amb els seus seguidors que encara s’hi ha sentit més identificats proporcionant així una xarxa de voluntariat treballant per a la seva candidatura mai vista anteriorment. Un escrit aparentment personal, rebut per tots els amics internautes de les plataformes que usava Obama la nit abans de les eleccions, mostra la sensació de proximitat que s’ha treballat de manera incansable des del seu equip de marketing. McCain sempre va anar un pas per darrere del seu contendent en l’ús d’aquestes plataformes, a remolc en un tema que generacionalment li quedava massa lluny i intentant contrarestar els nous impactes que apareixien sorprenentment cada dia des de la candidatura de Obama. El cas de la “Obama Girl” n’és un dels exponents més clar. Des de la premsa i des de les noves plataformes citades és va donar a Obama un imatge de reencarnació de l’esperit de Martin Luther King, mentre que McCain va haver de treure un vídeo ràpidament intentant identificar-lo amb Roosvelt o Churchill. Una imatge absolutament trencadora en la estètica del material gràfic del candidat afroamericà va despertar i interessar-se als sectors més joves que amb iniciatives com el Regueton de Obama identificaven un candidat totalment diferent i trencador a tot allò ja conegut.
Obama a contrarestat de forma molt eficaç els atacs més ferotges que ha rebut i sempre de forma subtil. El fet racial ja hem explicat que l’ha salvat gràcies al treball del seu ganivet per fer-lo equiparable a Martin Luther King de forma incansable, tant és així que un dels diaris de més tirada espanyola va obrir el dia de la victòria de Obama amb la cara del lluitador dels drets civils afroamericans en portada a tota pàgina en lloc de amb la cara del vencedor. L’atac rebut a la seva religiositat per factors com el seu segon nom, Hussein, ha estat contrarestat impregnant la seva campanya de un aire místic de fe i esperança molt similar als dels pastors evangelistes. L’espot més viral per internet de la campanya de Obama és un anomenat “American Prayer”, només cal veure’l una vegada per adonar-nos de la multitud de picades d’ull que fa a icones cristianes (http://www.youtube.com/watch?v=oVi4rUzf-0Q ). Si a la lluita per les primàries el lema va ser “Yes We Can”, en el segon assalt per arribar a la Casa Blanca el lema ha estat “HOPE” (esperança).
Així doncs podem assegurar que les eleccions americanes de 2008 entraran amb lletres majúscules en la història de la humanitat per els dos factors esmentats en aquest treball. Per un costat el president de la primera potència mundial serà un ciutadà de ètnia minoritària i per altra banda el màrketing electoral ja no serà mai el mateix després d’aquestes eleccions. Els candidats que no pretenguin realment mobilitzar a una multitud i que els estigui bé mantenir el Statu Quo a través de la desmobilització ciutadana poden trobar-se de cara amb una nova manera d’aproximar-se a la gent i de col·locar-se al costat o cara a cara amb votant.

Eleccions americanes ( 1a part )

Round ONE (les primàries dels Demòcrates)


En les primàries s’enfrontaven una veterana del partit, exprimera dama i senadora senior per l’estat de Nova York, Hilary Rodham Clinton i un novell senador junior per l’estat de Illinois, estat de procedència de la seva contrincant. La primera portava molts anys d’avantatge en quant a reconeixement públic al seu adversari i disposava del suport a priori de les grans famílies dins del partit. Amb una forta consciència social i implicada des de sempre en programes d’ajuda als més desafavorits i als infants. El candidat novell havia començat una cursa silenciosa però profitosa cap a la candidatura demòcrata fa tant sols 4 anys. Convidat per John Forbes Kerry a ser el principal orador de l’anterior Convenció Nacional Demòcrata va presentar-se en públic. D’aquella convenció Kerry va sortir-ne com a candidat a la Casa Blanca i va convertir-se ja en admirador i defensor del jove senador de Illinois.
Hilary Clinton disposava de sortida amb uns suports molt superiors i uns sectors de població molt més clarament decantats. Representant de la classe treballadora, les dones, els hispans i els blancs, semblava que havia de tenir el camí lliure d’entrebancs. Amb idees molt renovadores ja des de l’etapa de primera dama, com la implantació d’un sistema de sanitat pública que dones resposta als sectors més baixos de la societat, però a l’hora molt relacionada amb els sectors més tradicionals del partit. Forta en els grans nuclis urbans treballadors però també en l’Amèrica més interior i sudista d’on prové la tradició demòcrata als Estats Units. En canvi Barack Obama semblava que tant sols disposava del recolzament de la classe mitja americana i de la comunitat afroamericana per una raó obvia. Hi ha uns estudis on es reflecteix un cert paral·lelisme entre els estats on es consumeix més cervesa, relacionada amb la classe treballadora, i els estats on es consumeix més vi, relacionat amb la classe mitja i entre els estats on Clinton es va imposar a Obama, reflectint aquest aspecte del sector poblacional que s’identificava amb cada candidat.
Al meu entendre, aquest va ser el gran error de Hilary Clinton en la seva preparació de les primàries. Creure que ja tenia la feina feta i que les primàries havien de servir per debilitar el candidat republicà ja des de l’inici. Ometre el seu rival directe a l’inici de la campanya per les primàries la va col·locar en una situació de desavantatge respecte a Obama, que poc a poc va fer que el seu missatge penetrés en els ciutadans, que ja no podria recuperar malgrat tots els esforços esmerçats. Hilary veu com la campanya a les primàries s’allarga i redirecciona la seva campanya, però pel que sembla ja serà massa tard. Obama transmet un missatge contra el que sembla impossible lluitar, han aconseguit personificat en ell l’esperança, la il·lusió i el canvi de forma irremeiable. L’ús de les noves tecnologies i internet, bàsicament (del qual en parlaré més endavant), van aportar al candidat Obama una font espectacular d’ingressos inesperada fruit de milions de petites aportacions que el va permetre afrontar la segona meitat de la campanya de primàries amb uns recursos dels que Hilary no disposava i va haver de posar de la seva pròpia butxaca. Cosa que no s’entén si no és que Hilary no tenia previst que la campanya fos tant dura, llarga. Pensava que seria a l’estil republicà i que ràpidament quedaria com a única candidata. L’efecte sorpresa d’Obama provocà una efecte sovint analitzat als Estats Units: Als Estats Units ningú vol ser un perdedor i l’efecte sorpresa i l’àura de guanyador que havien aconseguit imprimir sobre el candidat afroamericà era tant clara que va provocar un efecte multiplicador del suports rebuts. Hilary quedava a la llum pública com un candidat en caiguda lliure.
El Superdimarts evocà un empat entre els candidats, caldria arribar al Congrés sense candidat clar on es decidiria tot. Els analistes i barons del partit estaven veient com aquesta campanya tant prolongada en el temps i dura provocaria una fractura en el partit possiblement irreparable sobretot per part dels partidaris de Hilary que podien veure’s empesos cap a l’abstenció en arribar a les eleccions presidencials definitives. A més a més Obama recollia els seus fruits en estats presumptament republicans dels que després no en trauria cap redit real contra el candidat McCain.
El 6 de juny però Clinton abandona la cursa cap a la candidatura per a les eleccions presidencials. Amb la boca petita i amb cara de pocs amics anuncia la seva retirada, ja amb tot perdut des de fa uns dies, i la necessitat de recolzar al senador Obama en la lluita amb McCain. Així doncs Hilary li donarà una de les claus a Barack Obama per a la seva victòria, el lobby jueu d’Estats Units profundament relacionat amb la família Clinton. Barack Obama es presentat davant de l’AIPAC, el lobby proisraelià més influent, ric i poderós del món. Cap aspirant a la presidència dels Estats Units a vist complert el seu somni sense el suport d’aquest grup de pressió. Hilary a pesar de la seva contrarietat haurà de treballar per tal de reagrupar el partit i curar les ferides causades en la base electoral dels demòcrates.

Armand Muniesa