Round ONE (les primàries dels Demòcrates) En les primàries s’enfrontaven una veterana del partit, exprimera dama i senadora senior per l’estat de Nova York, Hilary Rodham Clinton i un novell senador junior per l’estat de Illinois, estat de procedència de la seva contrincant. La primera portava molts anys d’avantatge en quant a reconeixement públic al seu adversari i disposava del suport a priori de les grans famílies dins del partit. Amb una forta consciència social i implicada des de sempre en programes d’ajuda als més desafavorits i als infants. El candidat novell havia començat una cursa silenciosa però profitosa cap a la candidatura demòcrata fa tant sols 4 anys. Convidat per John Forbes Kerry a ser el principal orador de l’anterior Convenció Nacional Demòcrata va presentar-se en públic. D’aquella convenció Kerry va sortir-ne com a candidat a la Casa Blanca i va convertir-se ja en admirador i defensor del jove senador de Illinois.
Hilary Clinton disposava de sortida amb uns suports molt superiors i uns sectors de població molt més clarament decantats. Representant de la classe treballadora, les dones, els hispans i els blancs, semblava que havia de tenir el camí lliure d’entrebancs. Amb idees molt renovadores ja des de l’etapa de primera dama, com la implantació d’un sistema de sanitat pública que dones resposta als sectors més baixos de la societat, però a l’hora molt relacionada amb els sectors més tradicionals del partit. Forta en els grans nuclis urbans treballadors però també en l’Amèrica més interior i sudista d’on prové la tradició demòcrata als Estats Units. En canvi Barack Obama semblava que tant sols disposava del recolzament de la classe mitja americana i de la comunitat afroamericana per una raó obvia. Hi ha uns estudis on es reflecteix un cert paral·lelisme entre els estats on es consumeix més cervesa, relacionada amb la classe treballadora, i els estats on es consumeix més vi, relacionat amb la classe mitja i entre els estats on Clinton es va imposar a Obama, reflectint aquest aspecte del sector poblacional que s’identificava amb cada candidat.
Al meu entendre, aquest va ser el gran error de Hilary Clinton en la seva preparació de les primàries. Creure que ja tenia la feina feta i que les primàries havien de servir per debilitar el candidat republicà ja des de l’inici. Ometre el seu rival directe a l’inici de la campanya per les primàries la va col·locar en una situació de desavantatge respecte a Obama, que poc a poc va fer que el seu missatge penetrés en els ciutadans, que ja no podria recuperar malgrat tots els esforços esmerçats. Hilary veu com la campanya a les primàries s’allarga i redirecciona la seva campanya, però pel que sembla ja serà massa tard. Obama transmet un missatge contra el que sembla impossible lluitar, han aconseguit personificat en ell l’esperança, la il·lusió i el canvi de forma irremeiable. L’ús de les noves tecnologies i internet, bàsicament (del qual en parlaré més endavant), van aportar al candidat Obama una font espectacular d’ingressos inesperada fruit de milions de petites aportacions que el va permetre afrontar la segona meitat de la campanya de primàries amb uns recursos dels que Hilary no disposava i va haver de posar de la seva pròpia butxaca. Cosa que no s’entén si no és que Hilary no tenia previst que la campanya fos tant dura, llarga. Pensava que seria a l’estil republicà i que ràpidament quedaria com a única candidata. L’efecte sorpresa d’Obama provocà una efecte sovint analitzat als Estats Units: Als Estats Units ningú vol ser un perdedor i l’efecte sorpresa i l’àura de guanyador que havien aconseguit imprimir sobre el candidat afroamericà era tant clara que va provocar un efecte multiplicador del suports rebuts. Hilary quedava a la llum pública com un candidat en caiguda lliure.
El Superdimarts evocà un empat entre els candidats, caldria arribar al Congrés sense candidat clar on es decidiria tot. Els analistes i barons del partit estaven veient com aquesta campanya tant prolongada en el temps i dura provocaria una fractura en el partit possiblement irreparable sobretot per part dels partidaris de Hilary que podien veure’s empesos cap a l’abstenció en arribar a les eleccions presidencials definitives. A més a més Obama recollia els seus fruits en estats presumptament republicans dels que després no en trauria cap redit real contra el candidat McCain.
El 6 de juny però Clinton abandona la cursa cap a la candidatura per a les eleccions presidencials. Amb la boca petita i amb cara de pocs amics anuncia la seva retirada, ja amb tot perdut des de fa uns dies, i la necessitat de recolzar al senador Obama en la lluita amb McCain. Així doncs Hilary li donarà una de les claus a Barack Obama per a la seva victòria, el lobby jueu d’Estats Units profundament relacionat amb la família Clinton. Barack Obama es presentat davant de l’AIPAC, el lobby proisraelià més influent, ric i poderós del món. Cap aspirant a la presidència dels Estats Units a vist complert el seu somni sense el suport d’aquest grup de pressió. Hilary a pesar de la seva contrarietat haurà de treballar per tal de reagrupar el partit i curar les ferides causades en la base electoral dels demòcrates.
Armand Muniesa
