Durant aquestes darreres setmanes s'estan duent a terme tot un seguit d'actes contra l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES), conegut com a Pla de Bolonya. La manifestació del dia 20 a Plaça de la Universitat, en què els Mossos van carregar contra els estudiants a cops de porra, va ser seguida de l'ocupació, aquell mateix dia, del Rectorat de la UB. Ara mateix hi ha almenys 9 facultats ocupades o tancades: a la UB, La central, Pedagogia, Física i química, i Biologia i Ciències Ambientals; a la UAB, Filosofia i Lletres, Polítiques i Sociologia, Psicologia, Comunicació i Ciències de l'Educació.
La setmana passada es va celebrar un referèndum no oficial i, per tant, no vinculant, organitzat per la Coordinadora d'Assemblees d'estudiants, en què es preguntava sobre la necessitat d'aturar Bolonya i consultar els estudiants abans d'aplicar-la. El resultat va ser afirmatiu. Així mateix, el dia 28 un grup d'estudiants va tallar les vies del tren al seu pas per l'Autònoma per protestar contra la repressió judicial i policial, pel fet que 15 persones tenen pendents causes penals i que 28 poden ser expulsades onze anys cadascuna pels fets de la tancada a la Facultat de Lletres de la primavera passada, també contra l'aplicació imminent dels graus que preveu el Procés de Bolonya.
Bolonya segons la UAB i segons els estudiants
L'EEES és en realitat un programa de convergència educativa que permetrà crear un principi d'espai universitari comú, sense fronteres, entre els Estats membres de la Unió Europea que han signat la Declaració de Bolonya de l'any 1999. Segons el rector de la UAB, Lluís Ferrer, aquest procés ha de reportar tres grans beneficis:
— Facilitarà la mobilitat de professors i estudiants, el reconeixement mutu dels estudis a tot Europa i el treball en xarxa. Per això, cal un sistema de crèdits unificat (ECTS) i una estructura dels ensenyaments compartida (grau, màster i doctorat).
— Obliga a replantejar els procediments de docència i recerca, fomentant la interrelació entre diverses tradicions, però deixant prou marge a cada universitat per triar els seus mètodes.
— Permet més autonomia a les universitats, a diferència del sistema centralista que patim ara a l'Estat espanyol.
Segons Lluís Ferrer, amb un sistema de beques com cal —competència del Ministerio— i d'un major finançament públic —competència de la Generalitat—, els estudiants no haurien de pagar més per estudiar (ja que el preu del crèdit europeu, anomenat ECTS, s'encarirà).
Aquest plantejament s'acosta molt al de Pere Aragonès, diputat de les JERC al Parlament de Catalunya, que en l'article Sense beques no hi ha Bolonya, que es pot consultar a la pàgina web del partit, afirma que, aquest «nou mètode pedagògic que s'aplica als estudis de grau basat en el treball de l'estudiant i l'avaluació contínua, requereix de més hores d'estudi que no pas el sistema anterior», per la qual cosa costa més conciliar la jornada acadèmica amb la laboral, a més de l'encariment esmentat del crèdit ECTS. Per això, calen beques com cal, i corregir el fet que a Catalunya, que disposa del 15% dels estudiants universitaris de l'Estat, només rep el 8% de les beques.
— Celebració d'un referèndum vinculant sobre la implementació del Pla de Bolonya i els nous plans d'estudis.
— Arxivament dels expedients i de les denúncies penals incoades contra els estudiants que protagonitzaren la tancada del curs passat a la Facultat de Lletres.
— Reconeixement del dèficit financer de la UAB i proposta de mesures a presentar a les instàncies polítiques per superar-lo.
— Dimissió de la Degana de Lletres, Helena Estalella.
Segons l'Assemblea de Lletres, malgrat que en les negociacions amb el Rector i altres representants han pogut acostar-se en alguns punts, la dissensió prossegueix en punts clau, com ara el manteniment dels expedients d'expulsió a 28 estudiants pels mateixos fets de la tancada del curs passat, o la negativa a acceptar el resultat del referèndum de la setmana passada.
La posició de les JERC i del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC)
La línia general de les JERC sobre l'aplicació de Bolonya és molt propera a la manifestada per Aragonès i, per tant, també s'acosta a la de Lluís Ferrer. Per les JERC, els problemes de l'EEES són fonamentalment de beques i de llengua catalana. Són evidentment dos punts cabdals que cal tenir molt en compte, i que el conseller Huguet ja fa bé de tenir-los presents. Les reivindicacions de les Assemblees i del SEPC, el sindicat majoritari, van més enllà, però.
En concret, en un manifest penjat a la web d'aquest sindicat, titulat Decidim universitat pública, es denuncia la creixent influència dels empresaris i el sector privat en els òrgans de govern de les universitats; es blasma la inexistència de diàleg i la constant repressió («amenaces, detencions, expedients sancionadors i les càrregues policials contra els estudiants»); i es remarca el valor social de la universitat, el fet que hagi de ser accessible per tothom i que estigui ben finançada. Així, al seu dossier amb el mateix títol, es reivindica la universitat pública catalana de qualitat, rebutja el procés imposat perquè respon a la «mercantilització» de l'ensenyament superior, devalua les carreres (el grau serà de tres anys, entre altres aspectes), els crèdits seran més cars i impediran compaginar la feina amb les classes...
Conclusió
El nostre parer és el següent i no s'aparta gaire de les reivindicacions estudiantils. Acceptem que Bolonya té aspectes positius, com ara la revisió dels mecanismes docents i sobretot la creació de l'Espai d'Ensenyament Comú, que hauria de facilitar l'intercanvi de coneixements a Europa i la mobilitat estudiantil i del professorat. El sistema de beques cal revisar-lo profundament, i també aprofundir en l'autonomia de les universitats. La universitat ha de respondre a una demanda social, en efecte, però també ha de ser un bressol de cultura en què la cultura ha de ser la prioritat. En les carreres «menys pràctiques», com les de Filosofia i Lletres, el Procés de Bolonya s'ha d'aplicar amb més cura perquè és on s'imparteixen uns coneixements no tan directament lligats al món productiu empresarial: una universitat pública ha de vetllar pel manteniment d'una oferta tot i que sigui econòmicament poc rendible, precisament pel seu caràcter de bé comú. En aquest aspecte, la pèrdua de la titulació de Teoria de la Literatura a la UAB és un error que trobem incomprensible.
Trobem també que, en general, caldria incidir des de l'ensenyament primari en les matèries humanístiques, perquè són les que permeten desenvolupar l'anàlisi crítica i el desenvolupament íntegre de l'ésser humà. Estudiants que només sàpiguen multiplicar seran capaços de crear bombes atòmiques o justificar guerres fraticides. Un món millor comença per l'ensenyament no obligatori i prossegueix al superior, amb persones que estimin la cultura i totes les cultures, i siguin capaços d'entendre i respectar l'opinió contrària i ser capaç d'argumentar a favor o en contra. Si Bolonya és un pas més en la deshumanització de l'educació, anem per mal camí.
Bolonya, però, pot ser el que l'Estat i Catalunya vulguin que sigui. Hi ha prou llibertat d'elaboració dels continguts, i prou marge per subvencionar els estudis, com per no estar completament en contra del Procés.
Les ocupacions i manifestacions les trobem acceptables i ens hi hem sumat activament perquè creiem que cal pressionar les instàncies públiques, tan polítiques com acadèmiques, perquè prioritzin l'educació de qualitat com un dels pilars que sostenen el món occidental, perquè és evident que no es fa, ni des de la Generalitat ni des de l'Estat. I la Universitat n'ha de ser ben conscient.
